Estil Vancouver


L’estil de citació Vancouver es va publicar per primer cop l’any 1979, després d’una reunió a Vancouver (Canadà), el 1978, de l’International Committee of Medical Journal Editors (ICMJE) que tenia l’objectiu d’establir uns criteris comuns i uniformes en la redacció d’articles científics i en la citació de referències bibliogràfiques en l’àmbit de la salut. 

Després de diferents versions, edicions i actualitzacions, l’estil Vancouver ha deixat d’actualitzar-se. La National Library of Medicine (NLM) d’EUA recomana actualment seguir Citing Medicine (2007- ) com a guia d’estil principal en l’àmbit de la salut, una guia extensíssima en casuística i tipologia de documents, sobretot en nous formats electrònics consultats via Internet. La base de dades internacional de Medicina: PubMed – Medline, segueix Citing Medicine. 

Al llarg dels anys, diferents editorials i revistes han adaptat (modificat, traduït, simplificat) l’estil de citació Vancouver en diferents propostes, totes prou vàlides. L’important és seguir un sol criteri i tenir sentit comú i coherència al llarg de tot el treball o escrit. Cal, per una banda, que es puguin reconèixer fàcilment els diferents tipus de documents consultats: un llibre, un capítol o part d’un llibre, un article de revista, una web principal, una part de web, etc. Per l’altra, s’han de poder diferenciar els documents segons la forma d’accés: si han estat consultats en format paper o en format electrònic (en línia, Internet…).

Més informació:

 

  • Les referències s’ordenen correlativament en l’ordre (numèric) en què figuren en el text per primer cop (incloses les taules i figures). 
  • Les referències es poden fer amb número dins un parèntesi o superíndex. Poden ser referències citades múltiples correlatives. Ex. (3-8); (3, 5). 
  • Citacions directes (al final del text) “.............” (34). 
  • Citacions indirectes (al començament, quan s’esmenta l’autor): Es posa el número darrere el cognom de l’autor. Si la referència té més de dos autors, es posa el primer i després “et al.”. Ex.: Benavent et al. (56). 
  • No és recomanable fer citacions de citacions o de segones fonts, ni citacions només de resums. A la bibliografia referenciada només hi ha, de constar els documents i informacions consultats a text complet. 
  • Quan es fa una revisió bibliogràfica, les fonts de l’estratègia de cerca principal són les bases de dades d’articles. Per completar i ampliar els resultats, es poden consultar altres fonts relacionades (literatura gris, congressos...). Són cerques manuals, paral·leles, i poden sortir al final de l’organigrama de l’estratègia.

  • Títol damunt de la taula: un títol breu i identificatiu. 

Taula 1: Dosis sucesivas de insulina rápida 

  • Cal numerar-les per ordre d’aparició al text. Ex.: Taula 1; Taula 2... 
  • A sota de la taula, si s’escau, hi podem  posar les informacions explicatives (llegenda) i la font bibliogràfica: 

Extret de Robles (2) / Robles et al (68) 

Font: Robles (2) / Robles et al. (68) 

Adaptació de Robles (2) (Si s’ha adaptat o modificat) 

- Si és d’elaboració pròpia o d’accés obert a Internet no cal especificar l’autoria. 

- En algunes publicacions escriuen la referència sencera. I en d’altres, només el número de la referència. 

- Per simplificar, suggerim escriure un títol identificatiu damunt de la taula, acompanyat del número de la referència bibliogràfica: 

Taula 1: Dosis sucesivas de insulina rápida (2) 

  • Títol a sota de la figura: un títol breu i identificatiu. 

Figura 1: Dosis sucesivas de insulina rápida 

  • Cal numerar-les per ordre d’aparició al text. Ex.: Figura 1; Figura 2... 
  • S’han de posar les informacions explicatives (llegenda), si escau, i la font bibliogràfica: 

Extret de Robles (2) / Robles et al. (68) 

Font: Robles (2) / Robles et al. (68) 

Adaptació de Robles (2) (Si s’ha adaptat o modificat) 

- Si és d’elaboració pròpia o d’accés obert a Internet no cal especificar l’autoria. 

- En alguns treballs, segons criteri de l’autor o normativa editorial, podem trobar fotografies on s’escriu tota la referència sencera ; i en d’altres hi podem trobar el text: “Cedida per...”

Per simplificar, suggerim escriure un títol identificatiu a sota de la figura, acompanyat del número de la referència bibliogràfica: 

Figura 1: Dosis sucesivas de insulina rápida (2)