“Bertrana de Capçalera” completa el recull de la producció periodística de Prudenci i Aurora Bertrana
- Inici:
-
Afegir al Calendari 2025-03-04 08:00:00 2025-03-31 21:00:00 “Bertrana de Capçalera” completa el recull de la producció periodística de Prudenci i Aurora Bertrana En el marc de l’Any Bertrana, el 2017, la Biblioteca de la Universitat de Girona (UdG) va crear “Bertrana de Capçalera”, una base de dades que dona accés a l’obra periodística de Prudenci i Aurora Bertrana, per facilitar-ne la lectura i l’estudi. La base de dades conté ara 3.026 articles d’entre 1896 i 1973, la totalitat dels treballs a la premsa dels dos escriptors. El punt de partida del projecte van ser els centenars d’articles que, dins les publicacions o retallats i sovint anotats o manuscrits es trobaven al Fons Bertrana de la UdG. A partir d’aquí, davant l’absència d’un repertori complet, a partir de fonts diverses i gràcies a la digitalització de gran part de la premsa catalana a portals com ARCA, Biblioteca Virtual de Premsa Històrica, Premsa digitalitzada de l’Ajuntament de Girona..., es va començar la recopilació de l’obra periodística dels Bertrana a una base de dades que permet cercar i llistar els articles per diferents criteris: títol, data, diari o revista, sèrie. Així, per exemple, es pot restringir la consulta per anys o períodes, seleccionar les grans sèries que Prudenci Bertrana va escriure als diaris barcelonins o centrar-se en la seva crítica teatral per a una determinada sala barcelonina i també llegir o imprimir també les primeres versions dels capítols de Paradisos oceànics d’Aurora Bertrana, publicades a la revista D’ací i d’allà. Article d’Aurora Bertrana a d’Ací d’allà (juny 1928).El 2023 es va complementar la base de dades amb la inclusió de la versió digitalitzada dels articles manuscrits, corregits o revisats, conservats al Fons Bertrana de la UdG. Són un centenar de documents, la majoria, articles de la secció “Ideari bàrbar”, que Prudenci Bertrana va publicar al diari La Publicidad entre 1920 i 1922. S’hi inclouen articles manuscrits, íntegrament de la mà de l’autor, d’altres de transcrits per una copista, amb correccions de l’autor i altres de preparats, amb la versió impresa retallada, que poden també incloure anotacions. Original manuscrit al Fons Bertrana de la UdG i versió impresa d’un “ideari bàrbar” (La Publicidad, 24 de juny de 1920) de Prudenci Bertrana.Finalment, durant el 2024, gràcies a l’aportació de la Dra. Judit Pujol Prat que, a finals de 2023, va defensar la seva tesi a la UdG, dirigida pel Dr. Xavier Pla, Prudenci Bertrana, el caçador d’enyorances. Estudi periodístic (1896-1938) es van poder completar el repertori de l’escriptor amb prop de 600 articles més. La tesi se centra en la faceta periodística de Prudenci Bertrana, la menys estudiada, amb el propòsit d’omplir un buit bibliogràfic. Prudenci Bertrana va col·laborar a les principals capçaleres de la primera meitat del segle XX i la seva producció periodística supera els 2.800 textos. La tesi elabora una biografia intel·lectual de l’autor i s’hi ressalten les dues etapes del seu exercici periodístic: la iniciàtica i de desvetllament artístic, a Girona, i la de consolidació a Barcelona, que és la més prolífica però també la més tràgica a nivell personal. La segona part s’ocupa de la seva obra periodística i, després de presentar la relació d’articles recollida a l’annex, aborda les seccions més destacades de l’autor a Barcelona: les cròniques de L’Esquella de la Torratxa (1912-1914), els idearis d’El Poble Català (1912) i La Publicidad (1920-1922), i els Impromptus de La Veu de Catalunya (1922-1936). Aquestes seccions mantenen una unitat de caràcter: en totes s’hi descriu el paisatge urbà barceloní des de la perspectiva irònica i perspicaç d’un enyorat de la natura que no sent que acabi d’encaixar a la ciutat. En conjunt, l’estudi pretén reivindicar una de les figures més rellevants del panorama literari català contemporani. Cal ressaltar, a banda, la inclusió a la base de dades dels centenars de crítiques i ressenyes dels teatres (i cinemes) barcelonins de Prudenci Bertrana, que ens ofereixen igualment, sota diverses capçaleres de sèrie (Les estrenes, Dietari escènic, Crónica de teatros...), un panorama de l’escena catalana al llarg dels anys vint i trenta del segle XX. Amb “Bertrana de capçalera”, es posa a la disposició de lectors i estudiosos una faceta imprescindible de l’aportació literària d’aquests dos grans escriptors gironins. Fotografia de Prudenci Bertrana i dibuix d’Aurora Bertrana fet pel mateix. Fons Bertrana (Universitat de Girona). Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
- Fi:
-
En el marc de l’Any Bertrana, el 2017, la Biblioteca de la Universitat de Girona (UdG) va crear “Bertrana de Capçalera”, una base de dades que dona accés a l’obra periodística de Prudenci i Aurora Bertrana, per facilitar-ne la lectura i l’estudi. La base de dades conté ara 3.026 articles d’entre 1896 i 1973, la totalitat dels treballs a la premsa dels dos escriptors.
El punt de partida del projecte van ser els centenars d’articles que, dins les publicacions o retallats i sovint anotats o manuscrits es trobaven al Fons Bertrana de la UdG. A partir d’aquí, davant l’absència d’un repertori complet, a partir de fonts diverses i gràcies a la digitalització de gran part de la premsa catalana a portals com ARCA, Biblioteca Virtual de Premsa Històrica, Premsa digitalitzada de l’Ajuntament de Girona..., es va començar la recopilació de l’obra periodística dels Bertrana a una base de dades que permet cercar i llistar els articles per diferents criteris: títol, data, diari o revista, sèrie. Així, per exemple, es pot restringir la consulta per anys o períodes, seleccionar les grans sèries que Prudenci Bertrana va escriure als diaris barcelonins o centrar-se en la seva crítica teatral per a una determinada sala barcelonina i també llegir o imprimir també les primeres versions dels capítols de Paradisos oceànics d’Aurora Bertrana, publicades a la revista D’ací i d’allà.
El 2023 es va complementar la base de dades amb la inclusió de la versió digitalitzada dels articles manuscrits, corregits o revisats, conservats al Fons Bertrana de la UdG. Són un centenar de documents, la majoria, articles de la secció “Ideari bàrbar”, que Prudenci Bertrana va publicar al diari La Publicidad entre 1920 i 1922. S’hi inclouen articles manuscrits, íntegrament de la mà de l’autor, d’altres de transcrits per una copista, amb correccions de l’autor i altres de preparats, amb la versió impresa retallada, que poden també incloure anotacions.
Finalment, durant el 2024, gràcies a l’aportació de la Dra. Judit Pujol Prat que, a finals de 2023, va defensar la seva tesi a la UdG, dirigida pel Dr. Xavier Pla, Prudenci Bertrana, el caçador d’enyorances. Estudi periodístic (1896-1938) es van poder completar el repertori de l’escriptor amb prop de 600 articles més.
La tesi se centra en la faceta periodística de Prudenci Bertrana, la menys estudiada, amb el propòsit d’omplir un buit bibliogràfic. Prudenci Bertrana va col·laborar a les principals capçaleres de la primera meitat del segle XX i la seva producció periodística supera els 2.800 textos. La tesi elabora una biografia intel·lectual de l’autor i s’hi ressalten les dues etapes del seu exercici periodístic: la iniciàtica i de desvetllament artístic, a Girona, i la de consolidació a Barcelona, que és la més prolífica però també la més tràgica a nivell personal. La segona part s’ocupa de la seva obra periodística i, després de presentar la relació d’articles recollida a l’annex, aborda les seccions més destacades de l’autor a Barcelona: les cròniques de L’Esquella de la Torratxa (1912-1914), els idearis d’El Poble Català (1912) i La Publicidad (1920-1922), i els Impromptus de La Veu de Catalunya (1922-1936). Aquestes seccions mantenen una unitat de caràcter: en totes s’hi descriu el paisatge urbà barceloní des de la perspectiva irònica i perspicaç d’un enyorat de la natura que no sent que acabi d’encaixar a la ciutat. En conjunt, l’estudi pretén reivindicar una de les figures més rellevants del panorama literari català contemporani.
Cal ressaltar, a banda, la inclusió a la base de dades dels centenars de crítiques i ressenyes dels teatres (i cinemes) barcelonins de Prudenci Bertrana, que ens ofereixen igualment, sota diverses capçaleres de sèrie (Les estrenes, Dietari escènic, Crónica de teatros...), un panorama de l’escena catalana al llarg dels anys vint i trenta del segle XX.
Amb “Bertrana de capçalera”, es posa a la disposició de lectors i estudiosos una faceta imprescindible de l’aportació literària d’aquests dos grans escriptors gironins.
