Quina és la missió de les biblioteques nacionals? Coneguem-ne algunes

dilluns, 20 novembre, 2023 - 14:11 Afegir al Calendari 2023-11-20 14:11:57 2023-11-27 14:11:57 Quina és la missió de les biblioteques nacionals? Coneguem-ne algunes Segons el mapa elaborat per IFLA (Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques), al món comptem amb tres-centes set biblioteques definides com a nacionals. Captura de pantalla del web de l’IFLA Una de les més antigues i, d’alguna manera la referència més propera al nostre territori és la BnF (Bibliothèque nationale de France) L’origen se situa en època medieval, al segle XIV, en la col·lecció del rei Carles V situada en una sala del Louvre. La biblioteca reial anirà creixent amb els anys, especialment a partir del segle XVI, data que Francesc I introdueix una nova ordenança amb la qual obliga a les impremtes i a les llibreries a dipositar un exemplar a la seva col·lecció. Aquesta es començarà a obrir públicament per alguns estudiosos a començament del segle XVIII, però serà amb la Revolució Francesa, l'any 1790, que va passar de ser la «biblioteca del rei» a esdevenir la «biblioteca nacional» oberta al poble. Es va suprimir l'obligació del dipòsit legal durant uns anys, encara que va tornar a ser restaurat a començaments del segle XIX. Felip V, primer rei Borbó a regnar al territori espanyol, va reproduir les formes franceses i va fundar el 1712 la seva biblioteca reial. Poc després, l’any 1716, per Reial Decret s’estableix el precedent del dipòsit legal i, de la mateixa manera que a França, les persones relacionades amb el món editorial han d’entregar un exemplar a la Biblioteca Reial. L’any 1836, enmig de les guerres carlines, que va passar a ser Biblioteca Nacional i a dependre del Govern en comptes de la família reial. Aquest dipòsit legal és una de les missions que acaben adquirint totes les biblioteques nacionals, com es defineix al text de Guy Silvestre: En la 16a. Conferencia General de la Unesco, que tuvo lugar en 1970, se aprobó la siguiente definición de bibliotecas nacionales: “Las bibliotecas que, cualquiera que sea su denominación, son responsables de la adquisición y conservación de ejemplares de todas las publicaciones impresas en el país y que funcionan como bibliotecas “de depósito”, en virtud de disposiciones sobre el depósito legal o de otras disposiciones". En aquest sentit, totes les entitats o persones que publiquen obres – bibliogràfiques, sonores, visuals, audiovisuals i digitals - tenen l'obligació de fer un dipòsit legal d’aquestes. Així, al territori espanyol, la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) és dipositària de tota la documentació amb dipòsit legal a més a més de moltes altres funcions. Algunes d’aquestes funcions es van anar traspassant, a partir dels anys 80, a les biblioteques centrals de les comunitats autònomes. Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public

Inici:: dilluns, 20 novembre, 2023 - 14:11 Afegir al Calendari 2023-11-20 14:11:57 2023-11-27 14:11:57 Quina és la missió de les biblioteques nacionals? Coneguem-ne algunes Segons el mapa elaborat per IFLA (Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques), al món comptem amb tres-centes set biblioteques definides com a nacionals. Captura de pantalla del web de l’IFLA Una de les més antigues i, d’alguna manera la referència més propera al nostre territori és la BnF (Bibliothèque nationale de France) L’origen se situa en època medieval, al segle XIV, en la col·lecció del rei Carles V situada en una sala del Louvre. La biblioteca reial anirà creixent amb els anys, especialment a partir del segle XVI, data que Francesc I introdueix una nova ordenança amb la qual obliga a les impremtes i a les llibreries a dipositar un exemplar a la seva col·lecció. Aquesta es començarà a obrir públicament per alguns estudiosos a començament del segle XVIII, però serà amb la Revolució Francesa, l'any 1790, que va passar de ser la «biblioteca del rei» a esdevenir la «biblioteca nacional» oberta al poble. Es va suprimir l'obligació del dipòsit legal durant uns anys, encara que va tornar a ser restaurat a començaments del segle XIX. Felip V, primer rei Borbó a regnar al territori espanyol, va reproduir les formes franceses i va fundar el 1712 la seva biblioteca reial. Poc després, l’any 1716, per Reial Decret s’estableix el precedent del dipòsit legal i, de la mateixa manera que a França, les persones relacionades amb el món editorial han d’entregar un exemplar a la Biblioteca Reial. L’any 1836, enmig de les guerres carlines, que va passar a ser Biblioteca Nacional i a dependre del Govern en comptes de la família reial. Aquest dipòsit legal és una de les missions que acaben adquirint totes les biblioteques nacionals, com es defineix al text de Guy Silvestre: En la 16a. Conferencia General de la Unesco, que tuvo lugar en 1970, se aprobó la siguiente definición de bibliotecas nacionales: “Las bibliotecas que, cualquiera que sea su denominación, son responsables de la adquisición y conservación de ejemplares de todas las publicaciones impresas en el país y que funcionan como bibliotecas “de depósito”, en virtud de disposiciones sobre el depósito legal o de otras disposiciones". En aquest sentit, totes les entitats o persones que publiquen obres – bibliogràfiques, sonores, visuals, audiovisuals i digitals - tenen l'obligació de fer un dipòsit legal d’aquestes. Així, al territori espanyol, la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) és dipositària de tota la documentació amb dipòsit legal a més a més de moltes altres funcions. Algunes d’aquestes funcions es van anar traspassant, a partir dels anys 80, a les biblioteques centrals de les comunitats autònomes. Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:: dilluns, 27 novembre, 2023 - 14:11

Segons el mapa elaborat per IFLA (Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques), al món comptem amb tres-centes set biblioteques definides com a nacionals.

portada23

Captura de pantalla del web de l’IFLA

Una de les més antigues i, d’alguna manera la referència més propera al nostre territori és la BnF (Bibliothèque nationale de France) L’origen se situa en època medieval, al segle XIV, en la col·lecció del rei Carles V situada en una sala del Louvre. La biblioteca reial anirà creixent amb els anys, especialment a partir del segle XVI, data que Francesc I introdueix una nova ordenança amb la qual obliga a les impremtes i a les llibreries a dipositar un exemplar a la seva col·lecció.

Aquesta es començarà a obrir públicament per alguns estudiosos a començament del segle XVIII, però serà amb la Revolució Francesa, l'any 1790, que va passar de ser la «biblioteca del rei» a esdevenir la «biblioteca nacional» oberta al poble. Es va suprimir l'obligació del dipòsit legal durant uns anys, encara que va tornar a ser restaurat a començaments del segle XIX.

Felip V, primer rei Borbó a regnar al territori espanyol, va reproduir les formes franceses i va fundar el 1712 la seva biblioteca reial. Poc després, l’any 1716, per Reial Decret s’estableix el precedent del dipòsit legal i, de la mateixa manera que a França, les persones relacionades amb el món editorial han d’entregar un exemplar a la Biblioteca Reial. L’any 1836, enmig de les guerres carlines, que va passar a ser Biblioteca Nacional i a dependre del Govern en comptes de la família reial.

Aquest dipòsit legal és una de les missions que acaben adquirint totes les biblioteques nacionals, com es defineix al text de Guy Silvestre:

En la 16a. Conferencia General de la Unesco, que tuvo lugar en 1970, se aprobó la siguiente definición de bibliotecas nacionales:

“Las bibliotecas que, cualquiera que sea su denominación, son responsables de la adquisición y conservación de ejemplares de todas las publicaciones impresas en el país y que funcionan como bibliotecas “de depósito”, en virtud de disposiciones sobre el depósito legal o de otras disposiciones".

En aquest sentit, totes les entitats o persones que publiquen obres – bibliogràfiques, sonores, visuals, audiovisuals i digitals - tenen l'obligació de fer un dipòsit legal d’aquestes.

Així, al territori espanyol, la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) és dipositària de tota la documentació amb dipòsit legal a més a més de moltes altres funcions. Algunes d’aquestes funcions es van anar traspassant, a partir dels anys 80, a les biblioteques centrals de les comunitats autònomes.