Fons Iu Bohigas
- Inici:
-
Afegir al Calendari 2020-12-09 11:59:51 2020-12-16 11:59:51 Fons Iu Bohigas El Fons va ser cedit el 2017 per Miquel Bohigas Costabella i és de gran importància per la història de la llengua, en tant que permet documentar la represa en l'ensenyament del català durant la primera postguerra i el franquisme. El fons està format principalment per documents relatius a les "Lliçons pràctiques de català per correspondència" que Iu Bohigas va idear i impartir a partir de 1956, incloent els materials del curs i la correspondència creuada entre Iu Bohigas i els seus alumnes. El fons inclou també documentació relativa al "Curs de llengua catalana per correspondència", organitzat per la Generalitat de Catalunya a l'exili i supervisat per Pompeu Fabra, que Iu Bohigas va cursar entre 1948 i 1949 per formar-se i acreditar-se com a professor de català, a més de correspondència amb diferents entitats i editorials, o amb Albert Manent i Joan Sales. Iu Bohigas i Blanch (Salt, 1911 – Sant Gregori, 2004). Va ser mestre de català i pioner de l'ensenyament del català a les comarques gironines. Bohigas va estudiar magisteri a la Normal de Girona i va aprendre català de forma autodidacta. Va publicar les seves primeres poesies a la revista En Patufet. També va col·laborar a El Poble de Salt, i a l'Autonomista. L'any 1934 va obtenir el títol de mestre de la República, però acabada la guerra es va exiliar a França, on va fer un curs de mestre de català per correspondència organitzat per la Generalitat a l'exili i supervisat pel mestre Pompeu Fabra. El 15 d'agost de 1949 va obtenir el títol de mestre de català amb la qualificació d'excel·lent. El 1953 va retornar a Salt, i no va ser fins al 1955 que va preparar i impartir un curs de català per correspondència basat en un mètode propi. Era el primer curs d'aquestes característiques de la postguerra. Iu Bohigas fou també el primer que començà a donar les primeres classes presencials de català a Salt i a Girona durant la postguerra. En jubilar-se, i mentre seguia estudiant la llengua catalana, es va dedicar a recollir frases fetes, dites populars i refranys. També va escriure poesia. L'any 1986 l'Ajuntament de Salt li va atorgar una placa en reconeixement a la seva fidelitat, defensa i treball en favor de la llengua catalana. Després d'una llarga malaltia, va morir a Sant Gregori l'any 2004. L'any 2010 l'Ajuntament de la Vila de Salt va posar el seu nom a la Biblioteca Municipal. Podeu consultar l'inventari del fons i d'altra informació al lloc web del Fons IU Bohigas del portal dels Fons Especials de la UdG: https://fonsespecials.udg.edu/historia-de-leducacio/biblioteques-integrants/iu-bohigas/ Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
- Fi:
-
- Lloc:
-
Biblioteca del campus Barri Vell
El Fons va ser cedit el 2017 per Miquel Bohigas Costabella i és de gran importància per la història de la llengua, en tant que permet documentar la represa en l'ensenyament del català durant la primera postguerra i el franquisme.
El fons està format principalment per documents relatius a les "Lliçons pràctiques de català per correspondència" que Iu Bohigas va idear i impartir a partir de 1956, incloent els materials del curs i la correspondència creuada entre Iu Bohigas i els seus alumnes. El fons inclou també documentació relativa al "Curs de llengua catalana per correspondència", organitzat per la Generalitat de Catalunya a l'exili i supervisat per Pompeu Fabra, que Iu Bohigas va cursar entre 1948 i 1949 per formar-se i acreditar-se com a professor de català, a més de correspondència amb diferents entitats i editorials, o amb Albert Manent i Joan Sales.
Iu Bohigas i Blanch (Salt, 1911 – Sant Gregori, 2004). Va ser mestre de català i pioner de l'ensenyament del català a les comarques gironines. Bohigas va estudiar magisteri a la Normal de Girona i va aprendre català de forma autodidacta. Va publicar les seves primeres poesies a la revista En Patufet. També va col·laborar a El Poble de Salt, i a l'Autonomista. L'any 1934 va obtenir el títol de mestre de la República, però acabada la guerra es va exiliar a França, on va fer un curs de mestre de català per correspondència organitzat per la Generalitat a l'exili i supervisat pel mestre Pompeu Fabra. El 15 d'agost de 1949 va obtenir el títol de mestre de català amb la qualificació d'excel·lent. El 1953 va retornar a Salt, i no va ser fins al 1955 que va preparar i impartir un curs de català per correspondència basat en un mètode propi. Era el primer curs d'aquestes característiques de la postguerra. Iu Bohigas fou també el primer que començà a donar les primeres classes presencials de català a Salt i a Girona durant la postguerra.
En jubilar-se, i mentre seguia estudiant la llengua catalana, es va dedicar a recollir frases fetes, dites populars i refranys. També va escriure poesia. L'any 1986 l'Ajuntament de Salt li va atorgar una placa en reconeixement a la seva fidelitat, defensa i treball en favor de la llengua catalana. Després d'una llarga malaltia, va morir a Sant Gregori l'any 2004. L'any 2010 l'Ajuntament de la Vila de Salt va posar el seu nom a la Biblioteca Municipal.
Podeu consultar l'inventari del fons i d'altra informació al lloc web del Fons IU Bohigas del portal dels Fons Especials de la UdG: https://fonsespecials.udg.edu/historia-de-leducacio/biblioteques-integrants/iu-bohigas/
