“Aquí fem libres”. Presentació de “De la pròpia veu a la veu pròpia” d’Antoni Defez
Inici:
dimecres, 9 novembre, 2022 - 13:00Afegir al Calendari2022-11-09 13:00:002022-11-09 15:00:00“Aquí fem libres”. Presentació de “De la pròpia veu a la veu pròpia” d’Antoni Defez
En el marc de la campanya "Aquí fem llibres: és (també) la nostra recerca", impulsada per la Facultat de Lletres, la Biblioteca del campus Barri Vell acull la presentació de "De la pròpia veu a la veu pròpia" (Edicions del Bullent, 2020) d'Antoni Defez, professor del Departament de Filosofia de la UdG.
La presentació anirà a càrrec de Joan Vergés i es farà el dimecres 9 de novembre, a les 13:00 h al Seminari Aurora Bertrana de la Biblioteca del campus Barri Vell.
"De la pròpia veu a la veu pròpia" (Premi d'assaig Josep Vicent Marquès) posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, després d'algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.
(Font: Edicions del Bullent | De la pròpia veu a la veu pròpia)
Biblioteca del campus Barri Vell
Biblioteca UdGbiblioteca@udg.eduEurope/Madridpublic
Fi:
dimecres, 9 novembre, 2022 - 15:00
Lloc:
Biblioteca del campus Barri Vell
En el marc de la campanya "Aquí fem llibres: és (també) la nostra recerca", impulsada per la Facultat de Lletres, la Biblioteca del campus Barri Vell acull la presentació de "De la pròpia veu a la veu pròpia" (Edicions del Bullent, 2020) d'Antoni Defez, professor del Departament de Filosofia de la UdG.
La presentació anirà a càrrec de Joan Vergés i es farà el dimecres 9 de novembre, a les 13:00 h al Seminari Aurora Bertrana de la Biblioteca del campus Barri Vell.
"De la pròpia veu a la veu pròpia" (Premi d'assaig Josep Vicent Marquès) posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, després d'algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.